El lector escriu

Gràcies

La incertesa de començar la universitat sent adultes es passejava per la nostra pell el setembre del 2011. Totes vam triar les classes de la tarda. Passaven les hores de classe i les setmanes, i potser perquè el destí és així de capritxós va fer que les nostres vides es creuessin i vam començar a fer treballs en grup i trobades per estudiar a la biblioteca de Montilivi. Eres incansable, no hi havia ningú que passés més hores d’estudi que tu. Aquella energia, aquella inquietud per tenir respostes de tot, aquella persistència, aquell entusiasme per tirar endavant cadascun dels projectes que et proposaves, que eren un mirall per a nosaltres, se’ns va encomanar.

Més que un adeu és un gràcies. Gràcies per tot el que ens has ensenyat. La notícia que ens has deixat ens ha trasbalsat. Tot i que les nostres vides van agafar camins diferents, ens vas deixar empremta. La teva força sempre ens acompanyarà. En moments de dolor les paraules es resisteixen a sortir perquè és difícil expressar els sentiments. No volem dir adeu, sinó gràcies. Gràcies pel teu suport, sobretot quan les coses eren difícils i no sortien bé.

Ens has acompanyat en el trajecte que ens va canviar la vida. No volem plorar perquè ha arribat el final, sinó somriure perquè ha estat possible i recordar els moments compartits, perquè dins de cadascuna de nosaltres tenim un trosset teu, Montse.

Diuen que el comiat no arriba si no arriba l’oblit. No t’oblidarem mai.

Gràcies.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia