Halloween i castanyada

A l’alta edat del bronze els celtes van passar els Pirineus i van viure efímerament entre els ibers del nord-est. Els celtes vivien en plena harmonia amb la natura i veneraven els arbres fins al punt que els mesos de l’any i les lletres de l’alfabet duien noms d’arbres.

L’any nou començava en el solstici d’hivern (24 del mes del bedoll). Les cases s’engalanaven amb branques i un tronc d’arbre, al qual se li donaven les gràcies per aportar-los ombra, fruita, llenya, oli i remeis. Es convidava els amics i familiars i, a la nit, creient que els esperits dels morts es passejaven pel poble cercant un cos per reencarnar-se, la gent, a les fosques, es camuflava per passar desapercebuda fins l’alba. El mes del saüc (novembre) també es festejava la collita de castanyes, aliment bàsic per a tot l’any.

Els tradicionalistes que troben malament tot allò que ve “de fora” han de saber que els catalans no hem inventat res. Tan sols hem reinterpretat allò que els nostres avantpassats ens transmeteren.