Opinió

De reüll

Esquerps per obligació

La pandèmia ens ha convertit, per obligació, en éssers asocials

La pandèmia ens ha arrabassat moltes coses. Ha posat al límit el sistema sanitari, ha creat un forat negre en l’economia i ens ha convertit, per obligació, en éssers asocials. Gairebé esquerps. Amaguem el somriure rere una mascareta, gairebé no ens toquem i molt menys ens abracem. Són privilegis només a l’abast d’aquells amb qui compartim l’aïllament. I els que viuen sols no tenen ni això. No es tracta d’una pèrdua gratuïta, sinó que genera efectes emocionals greus. A Bèlgica, han pres nota dels nombrosos casos de depressió i ansietat que es van produir amb el primer confinament total. I, ara que estan patint el segon, han creat la figura del knuffelcontact, que nosaltres podríem traduir com a company de moixaines o abraçades. Això vol dir que tothom pot designar una persona –i els que viuen sols, dues– perquè et vingui a veure a casa, sota unes normes. L’objectiu no és principalment físic o sexual –tot i que evidentment també hi és–, sinó emocional. Perquè de fer-nos els valents tots en sabem més o menys. Però ningú s’escapa de la necessitat d’una abraçada reconfortant en algun moment, fins i tot els que ja eren esquerps abans que fos una obligació social. Voto per universalitzar els companys de moixaines! No fos cas que la pandèmia també ens arrabassés la humanitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia