Les nenes no tornaran a casa

Les nenes de Chibok no han tornat a casa sis anys i vuit mesos després que fossin capturades per la cèl·lula Jama’atu Ahlis Sunna Lidda’awati wal-Gihad (compromesos amb la propagació de les ensenyances i gihad del profeta), coneguda popularment com a Boko Haram, que en llengua haussa significa que l’educació occidental és pecat. De les 276 que es van endur en aquell poble del nord de Nigèria el 13 d’abril del 2014, almenys 112 estan extraviades o mortes i –lamenten les famílies– oblidades pel govern, que sí que ha alliberat els més de 300 nens segrestats la setmana passada. En realitat es creu que només en quedarien 15 de vives, que la resta hauria desaparegut en els bombardejos de l’exèrcit o a causa de l’infern patit durant el seu esclavatge: maltractaments, violacions, casaments forçats amb els combatents, conversions a l’islam a còpia de cops (hi ha un vídeo en què tres menors amb els seus nadons van repetint que estan bé per la gràcia d’Al·là mentre un dels líders de la banda dispara una metralleta), utilització com a arma de guerra que es fa explotar en mercats, escoles i mesquites. Aquestes nenes de Chibok ja no tornaran a casa i moltes d’altres, tampoc –Unicef calcula que en romanen 7.000 a mans del grup i adverteix que les retencions es continuen produint. I, encara que tornin, a la majoria, embarassades o amb fills petits, els espera un doble rebuig: han perdut l’honor –no importa que involuntàriament– i es tem que una part d’elles s’hagi quedat al costat fosc de la violència. Això els passa per ser nenes.