Faldilles curtes

Perquè això ja passava i tothom ho acceptava. Se sabia i no passava res. I així sense ni dir ni fer es normalitzen conductes i situacions que no ho són. I ens fan pensar que fent veure que no passa res tot està en ordre: a l’escola, a l’Institut del Teatre, a la universitat, a l’oficina, al camp de futbol, a la pista de bàsquet, a la piscina olímpica, al backstage d’una sala de concerts, al Parlament, en una redacció… les estructures de poder han segellat durant anys un silenci còmplice que es va esquerdant en diferents àmbits gràcies a veus valentes, com ara les de les actrius Sandra Pujol i Carla Berrocal , que han denunciat abusos per part del director de teatre Joan Ollé. Escoltava a Catalunya Ràdio el relat de l’actriu Sandra Pujol : començava en el teatre i es va trobar amb la figura reconeguda, la del gran director, però també amb l’assetjament sexual: “Sempre volia que em posés faldilles curtes” i “talons”. Fent-ho públic, deia, tenia por de les conseqüències; del poder, que sempre hi és. Totes hem conegut senyors, amb una posició de superioritat, a l’escola, a la universitat, a la feina, dels quals vols aprendre i no fugir, a qui han agradat les faldilles curtes. Ara ja no es calla. Però hi ha pendent la pedagogia: que les nostres filles no hagin de conèixer senyors a qui agradin les faldilles curtes.