El lector escriu

¿N’hi ha prou d’invocar la resiliència?

Penso que no és una bona idea pensar en l’home com si fos un material físic, demanar-li resiliència. L’home no és una cosa, és raó, passions, somnis, aspiracions, desig de plenitud i de felicitat. I per això no pot resistir, con si fora un tros de ferro, només perquè s’ho proposi. L’home és també vulnerabilitat, necessitat, incapacitat, debilitat.

Probablement sigui més raonable aprendre aquestes dimensions en aquest temps de pandèmia que aferrar-se a certs projectes irrealitzables d’aguant. Només qui coneix la seva pròpia debilitat, la seva pròpia vulnerabilitat, està obert a un ajut que va més enllà dels seus límits. Qui coneix la seva debilitat és capaç de compassió, és a dir de patir amb altres, de compartir. Probablement sigui més interessant compartir la vulnerabilitat que no exaltar un individualisme que busca una superació personal moltes vegades inassolible.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia