Setmana clau per al desbloqueig

D’aquí a vuit dies o bé hi haurà nou president de la Generalitat o bé es convocaran unes noves eleccions a Catalunya. El temps s’acaba i la corda continua tensada després de dos mesos d’estira-i-arronsa entre ERC i Junts, però encara hi ha una porta oberta a l’acord de les forces independentistes del Parlament i el que passi aquesta setmana serà determinant. El final del compte enrere institucional i la intervenció pacificadora de la CUP en les negociacions segurament han contribuït a flexibilitzar posicions que fa uns quants dies eren inflexibles, però cal posar a dalt de tot el més important dels arguments, que és la perspectiva de fracàs amb majúscules que suposaria la incapacitat d’aprofitar políticament la primera legislatura que l’independentisme afronta amb el 52% del vot a les urnes dels catalans. Un fracàs que necessàriament recauria en les formacions liderades per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras i que els allunyaria críticament de la base social que els ha fet majoritaris al Parlament.

Així els ho han subratllat els últims dies i en la manifestació d’ahir davant del Palau de la Generalitat les dues principals entitats socials de l’independentisme, Òmnium i l’ANC, assumint un cop més la seva responsabilitat i lideratge civil davant una situació de desgast, bloqueig i divisió, en bona part atribuïbles a la repressió de l’Estat, furiosa i persistent tres anys i mig després de l’1-O, però també a la vella disputa partidista entre les dues formacions que han governat en coalició els últims anys, amb els recels i les desconfiances dels qui es disputen l’hegemonia dins l’independentisme. Tal com estan les coses ara mateix, en el millor dels casos s’aconseguirà encarrilar la legislatura amb la investidura de Pere Aragonès, però la condició ‘sine qua non’ continuarà sent un acord de govern que doni fortalesa i contingut al nou executiu davant la crisi actual i el full de ruta de país que permeti recuperar la iniciativa en l’embat amb l’Estat, amb l’amnistia dels presos i exiliats polítics i l’autodeterminació com a eixos principals.