Segones lectures, 1

estiu és moment de fer una mica de balanç de la temporada o curs que hem deixat enrere i, en el meu cas, aquesta mirada retrospectiva m'ha fet adonar del privilegi que he tingut de poder col·laborar al programa Els matins de TV3, en la secció Llibres que hem de llegir abans de morir, que compartia amb la professora Laura Borràs. Aquesta secció, nascuda a proposta del director del programa, Josep Cuní, m'ha permès tornar a llegir alguns clàssics i ha resultat tota una experiència. La majoria d'aquestes novel·les fonamentals les havia llegit en la meva època d'estudiant –Crim i càstig, El roig i el negre, La Regenta– en algun cas sense haver repetit lectura en tots aquests anys. D'aquesta manera, cadascuna de les novel·les em traslladava d'una banda a l'univers literari que el seu autor em proposava, però també em feia circular en el túnel de la memòria i recuperar el moment en què jo l'havia llegit per primera vegada. Què estava estudiant, qui m'havia recomanat la lectura, quins sentiments m'havia provocat...

El clàssic de ciència-ficció Un món feliç d'Aldous Huxley –que jo havia llegit als disset anys i en castellà, no cal dir– em va arribar ara amb una meravellosa traducció de Ramon Folch i Camarasa. Aquesta edició de Proa també inclou un estudi de la novel·la a càrrec d'Antoni Munné-Jordà. I va ser en aquest text on vaig trobar la clau del que m'estava succeint: Un món feliç, com la majoria dels clàssics, no s'ha de llegir només un cop a la vida. És convenient tornar-hi després d'alguns anys. Tornar-hi quan el món ha canviat i nosaltres també. Mig avergonyida recordo que, en aquella primera lectura, vaig pensar que no era mala idea eliminar la família i criar els infants en comunitat, obsessionada com estava a rebel·lar-me contra l'autoritat paterna, com correspon a tota bona adolescent. Que diferent la lectura, ja només des del punt de vista personal, ara que sóc mare d'adolescent! I què podem dir dels molts aspectes de l'antiutopia de Huxley que s'han anat complint...

Modestament us faig aquesta recomanació o suggeriment: aprofiteu el temps de les vacances per rellegir alguns clàssics, grans novel·les que us van marcar en algun moment de la vostra vida. Nosaltres hem canviat, i el món també.