En l’etapa dels gestos

Després de la trucada per telèfon de quaranta minuts de divendres passat, ahir Pere Aragonès va coincidir per primera vegada amb Pedro Sánchez, d’ençà que va ser investit president de la Generalitat. Va ser a Barcelona, en el marc d’un acte organitzat per Foment del Treball per celebrar el 250è aniversari de l’organització empresarial. D’aquella primera conversa oficial –encara que telefònica– entre tots dos mandataris en va sortir un comunicat conjunt. De la coincidència d’ahir al migdia, no n’ha sortit gaire més que una fotografia. En la nota conjunta del govern i La Moncloa després de la conversa de divendres es declarava el propòsit “d’avançar cap a la superació de reptes comuns mitjançant el diàleg”. La imatge dels dos presidents saludant-se amb el puny tancat ahir va anar acompanyada de paraules semblants. Aragonès va defensar la necessitat de “superar l’immobilisme i el bloqueig i avançar de nou per impulsar una “etapa de normalització política”. Per la seva banda, Sánchez va insistir en paraules com ara “concòrdia” i “retrobament”, i va encunyar un nou eslògan que intuïm que es podria repetir els propers dies i setmanes: “Busquem junts un nou nosaltres”, va proclamar el president espanyol. Qui semblava més satisfet amb la trobada i les declaracions d’intencions era l’amfitrió, el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, perquè, va dir, llança un “missatge molt potent de normalitat”, amb un excés d’optimisme, atesa la situació del país, amb presos polítics, exiliats i milers de represaliats.

La conversa telefònica, el comunicat conjunt, la fotografia i les declaracions dels líders s’emmarquen en una política de gestos que des de la constitució del govern no han parat de succeir-se. De fet, el govern de coalició s’ha conjurat a donar una nova oportunitat al diàleg i s’han donat dos anys de temps per avaluar-ne els resultats. Estem, doncs, en la necessària etapa de la gestualitat que els fets haurien d’anar omplint de contingut.