El curs més difícil

Aquesta setmana ha acabat el curs escolar més difícil, complex, estrany, desconegut i imprevisible que hagi hagut d’afrontar mai la comunitat educativa. Ha estat un any ple de dificultats, i també d’aprenentatges, que s’ha resolt amb solvència, gràcies sobretot a l’esforç immens que han fet els docents, els alumnes, el personal administratiu i de serveis dels 5.474 centres educatius que hi ha a Catalunya i dels pares i mares, és clar, malgrat que no han pogut entrar a les escoles. El nou conseller d’Educació, Josep González-Cambray, valora el curs passat com un èxit col·lectiu. “Un èxit de país”, va dir exactament. Des de l’administració es valora especialment l’aposta decidida que es va fer per la presencialitat, malgrat les incerteses que generava l’evolució de la pandèmia, que va provocar el tancament d’escoles en no pas pocs països d’Europa. “Ha estat un curs de supervivència per als docents”, ha dit la portaveu del sindicat Ustec-Stes, que, al mateix temps, s’ha queixat de situacions de “col·lapse” per positius de coronavirus en alguns centres que s’han mantingut oberts i de l’escassedat de recursos amb què han hagut de treballar.

Posant a la balança els pros i els contres d’haver mantingut oberts els centres pesen més els elements positius que no pas els negatius. O, dit d’una altra manera, molt probablement hauria tingut pitjors conseqüències tancar-los. Ara bé, aquest balanç positiu, malgrat tot, no ha evitat ni pot amagar l’impacte que està tenint la pandèmia en la salut mental i emocional de la població en edat escolar: 1.120.000 infants i joves de 3 a 16 anys. Abordar aquest problema és un dels grans reptes –un més– que es presenten amb vista al nou curs, que els centres ja estan organitzant d’acord amb el pla d’actuació del departament. En aquest sentit, caldrà que el compromís del nou conseller de donar un impuls al pla de salut mental perquè arribi a tot el sistema educatiu es tradueixi en fets amb la màxima celeritat.