El lector escriu

Papallones

A les persones de la tercera edat, quan evoquem la nostra infància, ens ve al pensament, entre altres records amables, una mena d’activitat que ens agradava i entretenia: caçar papallones. Ho fèiem simplement amb els dits polze i índex, quan les vèiem aturades xuclant el nèctar d’una flor, sovint la del romaní, o amb un estri anomenat ben adequadament caçapapallones. Alguns de nosaltres les guardàvem i col·leccionàvem després de clavar-les a un suro amb agulles de cap. (Ningú no ens havia informat, com ho fan ara alguns biòlegs, que les bestioletes tenen també sensibilitat i que, probablement, patien abans de quedar dissecades). Ara els infants s’entretenen amb altres coses ben legítimes: mòbils, tauletes, però si volguessin caçar papallones, els costaria trobar-ne. He llegit que a Catalunya estan en perill d’extinció. Quina pena! No tan sols perquè els infants podrien gaudir observant-les i caçant-les, sinó sobretot perquè fan un servei per a l’equilibri del nostre ecosistema. I elles, algunes molt belles, com les papallones reines, i altres insectes, com les abelles, ens fan molta falta.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia