Editorial

L’emancipació dilatada i costosa dels joves

L’edat en què els joves marxen de casa dels progenitors es dilata cada cop més. Només una cinquena part de la joventut pot abandonar el niu essent menor de 29 anys i poder mantenir-se econòmicament, percentatge que ha anat reduint-se els últims anys ¡ que era deu punts superior fa una dècada. Les dificultats per independitzar-se esdevenen cada cop més grans i no paren de créixer, però sobretot s’expliquen per tres fenòmens socials i econòmics que marquen la societat catalana i estatal actual: les dificultats globals d’accés a l’habitatge pel seu preu, la precarietat laboral i l’atur juvenil. Tres dèficits estructurals de la societat i que ni regulacions, ni reformes legislatives, ni actuacions dels respectius governs acaben de trencar. Els joves en són la generació més afectada, perquè no disposen d’un coixí econòmic a partir del qual iniciar nous projectes vitals, quan, paradoxalment, estan sovint més ben formats i acrediten un nivell d’estudis superior als dels pares. Bona part dels qui s’emancipen ho fan en parella o comparteixen despeses. Els experts fins i tot vinculen les traves a l’emancipació al fenomen de sobreprotecció, menys present en altres societats europees.

La falta d’habitatge assequible és el gran escull a superar per als joves. Les polítiques de promoció d’habitatge públic, tant de compra com de lloguer, resulten totalment insuficients en un mercat immobiliari que tendeix a la inflació tan bon punt l’economia s’activa. Sense una intervenció continuada de les administracions construint durant dècades habitatge públic, i mantenint aquesta política més enllà del partit o govern que hi hagi a les institucions no es podrà abaratir l’accés a l’habitatge. Els intents de regular amb límits els preus del lloguer topen amb l’oposició judicial que acostuma a defensar el lliure mercat immobiliari, i lleis com la catalana que ho intenten, queden pendents de la d’abast estatal que ni el govern de PSOE i Podem s’ha atrevit a tramitar. Res no fa pensar, doncs, que l’emancipació dels joves trenqui la dinàmica d’eternitzar-se cada any que passa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia