Banderes

Soc barcelonina, soc catalana, soc catalanista, soc independentista, soc sòcia del Barça des de fa 52 anys i parlo en català als castellanoparlants.

Feta aquesta presentació, els parlaré de banderes.

Fa anys, quan encara no fèiem Diades, però sí de tant en tant manifestacions, m’emprenyava d’allò més que uns quants mitja bufetada cremessin la bandera que no és la nostra.

Primer perquè perdien el temps anant a comprar-la; segon, es gastaven uns diners en un tros de roba que el que havíem de fer és ignorar-la, i després perquè el que feien era augmentar l’estadística de metres venuts. Al fabricant i al venedor d’aquesta bandera que no és la nostra, els importava un pito si la volien per penjar al balcó o per cremar-la, però podien dir que era la més venuda (gilipolles).

Ara parlem d’un altre fet de fa pocs dies. A la senyora Míriam Nogueras, amb els dos canells fets pols, no se li va ocórrer altra cosa que bellugar uns centímetres un pal en què penjava la bandera que no és la nostra, una altra curta de gambals. Si no t’agrada la bandera, ignora-la. Si no vols que surti a la foto, posa’t una cinta, un mocador, un fermall o una samarreta reivindicativa amb els colors de la nostra senyera o estelada que ressalti i que “l’altra” quedi en segon pla.

Siguem més intel·ligents, si us plau!