‘Cui prodest’?

Hem llegit amb certa sorpresa les declaracions del claretià Pere Codina, recollides a El Punt Avui (17/02/23), sobre la nova edició del missal en català editat conjuntament per l’editorial Balmes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ens ha sorprès un to que, en lloc d’aplegar, sembla que dispersi. Un to inserit en un context de propaganda de l’editorial Claret, que ell mateix va dirigir durant anys. A més, discrepem també respectuosament del seu judici de la tercera edició en català del missal romà, el llibre més escoltat en veu alta diàriament de tot Catalunya.

El pare Codina ja es deu fer càrrec de les dificultats amb què s’han trobat les impremtes i editorials els últims dos anys, especialment amb els proveïdors de paper que es van col·lapsar per la manca de material i l’augment de feina durant la postpandèmia. El nostre criteri de distribució va ser que, a mesura que es van anar solucionant els diversos problemes, vam fer arribar el missal primerament a les diòcesis a fi que els sacerdots poguessin tenir el llibre com més aviat millor. Els casos on s’han detectat defectes als llibres, per l’enquadernació i les presses principalment, han estat resolts automàticament. En un llibre tan extens es pot escapar alguna falta –mai res substancial i sempre rectificable–, bo i l’atenta mirada, en som testimonis, dels qui s’han ocupat de la preparació del llibre.

Més enllà de qüestions editorials, la traducció “per molts”, que el religiós critica, és la que s’ha rebut de Roma i té la confirmatio del papa Francesc, i així s’ha adoptat en el missal català. És una llàstima que les paraules del pare Codina no continguin cap referència a l’esforç que tots plegats, els bisbes, els coeditors i els impressors, han fet per posar al servei de la litúrgia i del poble el missal romà en català.