Cuida’t dels amics, Maragall

Cinc de cinquanta tampoc és res de l’altre món, segons com es miri. Com aquell qui diu, un 10% de descompte el fan a molts de llocs quan se saben davant d’una bona venda o d’un bon client. Que de l’àmplia base de cinquanta personalitats que feien costat a Ernest Maragall se n’hagin desdit cinc en les primeres hores tampoc és res de l’altre món. Altre cop un brillant aparell de comunicació en l’entorn d’ERC, això sí! El problema és que ningú compta amb cap tant per cent de pèrdua, abans de començar, entre els que donen públic suport a un candidat. És feina mal feta, per dir-ho suau. Diria l’àvia Neus que amb amics així, no li cal preocupar-se dels enemics, al candidat. Acabi com acabi aquesta propera contesa electoral, la història del retorn de Maragall al municipalisme amb ERC serà per fer-ne un fulletó de Vides exemplars. De bon començament aquell encreuat màgic amb Alfred Bosch, que havia estat escollit en primàries, però que va ser sacrificat per un nou obscur objecte del desig. A mig mandat la brillant idea de fer-li menjar amb patates i amb llum i taquígrafs la seva oposició al pressupost de Colau. Deixar-li la sortida de dir que era una ordre del partit per un canvi de cromos, també el va posar en una situació galdosa. Ara una ració de desercions sota la pancarta de sortida que volia reflectir com s’havia eixamplat la base. Cuida’t dels amics, Maragall, si vols arribar sa i estalvi a la nit electoral!