De què va la pel·lícula?
No qüestiono en absolut la professionalitat dels crítics de cinema, però quan llegeixo algunes ressenyes m’haig de prendre una petita dosi de paracetamol. I és que els comentaris d’una bona part del gremi acostumen a ser inextricables, gairebé críptics. Costa molt treure’n l’entrellat, ja que les estructures semàntiques i el lèxic emprats estan replets de referències cinèfiles massa erudites, d’interpretacions argumentals quasi psicoanalítiques, de sinopsis poc precises o absents, de valoracions ambigües quan no ambivalents...
És indiscutible, insisteixo, la sapiència d’aquests crítics però tinc la impressió que molts escriuen per a un públic minoritari, buscant un cert lluïment personal, de tal manera que la complexitat del seu argot s’assembla cada vegada més al filosòfic, al mèdic o al matemàtic.
Bé, espero no haver-me excedit en la meva crítica al crític, ni haver-me muntat cap... pel·lícula.
Badalona (Barcelonès)