Macron i les pensions

Segueixo els esdeveniments de França arran de la decisió del govern Macron de l’allargament ja aprovat a l’Assemblea i al Senat de dos anys de cotització per als treballadors/es, dels 62 als 64 anys, per equilibrar els comptes públics en aquesta parcel·la governamental i assolir un període de 43 anys cotitzats per cobrar una pensió de màxims (fins ara eren 42).

Les manifestacions al carrer, amb aldarulls, tall de carreteres, crema de contenidors, etc. impulsats pels sindicats i per l’esquerra extrema de Mélenchon, ecologistes, socialistes i l’extrema dreta (els extrems es toquen) no són més que exercicis de pura hipocresia. Els grups polítics de tots colors saben que la reforma és necessària per no acumular milers de milions d’euros de dèficit i posar a prova les costures del sistema de benestar.

El mateix passa a l’Estat espanyol amb transferències pressupostàries milionàries a la bossa de les pensions, per això també es fan reformes i en general passa a tota l’Europa occidental. Si 25-30 anys enrere un treballador/a sobrevivia a la seva jubilació 10-15 anys, de mitjana, avui s’han convertit en 20-25. Les dades canten per si soles. I en un futur immediat amb l’allargament de la vida de les persones s’hauran de fer noves reformes per tal que el sistema perduri i sigui sostenible. L’alternativa a les reformes periòdiques és el suïcidi col·lectiu de totes les comunitats occidentals que no afrontin amb determinació aquest repte no menor.