Opinió

opinió

Educació no inclusiva

Els centres escolars no són espais segurs, especialment per a aquells alumnes amb més vulnerabilitats

Pensem en el Pol i l’angúnia ens traspassa tot el cos, ja que com la Julia i el Josep, també som pares d’un jove amb autisme. Ara tot són laments, declaracions i exhortacions perquè “mai més” torni a passar quelcom així. Es continuarà parlant de l’activació de protocols, es faran inspeccions i es convocaran experts per parlar de l’assetjament escolar. I es dirà que el bullying pot afectar tothom, i que hem de ser conscients, formar els joves en valors i donar suport als docents. Perfecte, endavant, i així fins a la propera vegada.

I és que el maltractament afecta especialment aquells alumnes que mostren una singularitat en el seu desenvolupament, i en la seva forma de comprendre i interactuar amb el món. Potser és el moment de dir-ho: encara que no ho vulguin reconèixer les autoritats educatives del nostre país, els centres escolars no són espais segurs, especialment per a aquells alumnes amb més vulnerabilitats, hagin estat identificades o no per part dels centres. I no podem continuar parlant de casos aïllats. Fa falta que recordem el cas de la violació d’un noi amb Asperger a Vallirana el 2018?

Els pares de joves amb autisme hem conegut al llarg de la seva trajectòria educativa molts moments de malestar i incomprensió. No hem trobat una escola preparada per a encaixar la seva singular manera d’estar i comprendre el món. La inclusivitat no ha funcionat. Hem notat la manca de professionals preparats, i no només voluntaristes, que podien atendre les necessitats dels nostres fills en les primeres etapes formatives, però no en el pas a la secundària. Si l’habitual és veure el patiment dels pares amb el pas de l’escola a l’institut, en el nostre cas l’angoixa es multiplicava quan se’ns deia que els nostres fills havien de ser autònoms com la resta. Com es pot ser autònom sense disposar dels suports necessaris? Hi ha maltractament institucional si un alumne amb necessitats educatives especials no rep la resposta educativa necessària?

Per a nosaltres, la confusió entre igualtat entre alumnes i l’atenció a la diversitat no ha estat mai una discussió teòrica: la crònica manca de recursos ha fet encara més vulnerables aquells alumnes que requereixen una atenció específica, i els ha deixat més desprotegits davant de qualsevol assetjament. I quan la desatenció es fa patent i acaba tenint efectes sobre el nivell formatiu dels nostres fills, la darrera puntada és quan t’informen amablement de la via alternativa de l’escola especial. Hom se sent desplaçat vers els marges, i és quelcom que costa de pair.

Què haurà de fer en Pol una vegada es recuperi? Tornar de nou a l’institut com si no hagués passat res? Com gestionarà aquest nou estigma per haver-se volgut llevar la vida? Si, finalment, acaba canviant de centre, qui haurà sortit guanyant? Si us plau, ajudeu-nos a respondre aquestes preguntes. Moltes famílies catalanes n’estem pendents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia