Opinió

opinió

Sobre conferències nacionals

L’ANC ja no és aquella entitat capaç de pressionar de baix a dalt i canalitzar la força de la gent. Cal abandonar el triomfalisme i posar en marxa un procés d’autocrítica capaç d’arribar a les assembles de base

Els dies 11 i 12 d’aquest mes es va celebrar la Conferència Nacional del Moviment civil independentista, convocada i organitzada per l’ANC. El seu desenvolupament, les primeres conclusions presentades en l’acte de cloenda i, sobretot, la proposta de continuïtat amb la futura convocatòria del Pacte Nacional del Moviment civil independentista, ha ajudat a clarificar el panorama i esvair la confusió que s’havia creat el passat 1 d’octubre, amb la convocatòria simultània de dues conferències nacionals, una per part de la presidenta de l’ANC, que va agafar per sorpresa el Secretariat Nacional de la mateixa ANC i l’altra per part de l’MxI, el mateix Moviment per la Independència que ja havia convocat la primera Conferència Nacional per l’Estat propi, celebrada el 30 d’abril de 2011 i a partir de la qual va néixer la pròpia ANC i es va fer públic el primer Full de ruta del moviment, que va convertir-se en el guió seguit fins el 9N de 2014.

Estem en una situació molt diferent a la de 12 anys enrere. Hem passat d’un suport que no arribava al 15% de l’electorat a situar-se entorn del 50% en les eleccions autonòmiques celebrades a partir del 2015. Hem passat d’una etapa amb una dinàmica positiva a una de depressiva, motivada sobretot pels errors i enfrontaments interns dels principals actors del procés independentista. Des que la societat civil, l’autèntica protagonista del procés, va cedir el protagonisme als partits perquè calia que les institucions del país fessin la seva feina, el procés va quedar interromput sobtadament, però no totes les culpes són dels partits. Diguem-ho clar. Algun dia haurem de parlar del que havia de fer l’ANC des de la mateixa nit del 27-O i no ho va fer. Una renúncia que està en la base dels problemes que l’estan portant a la progressiva pèrdua del lideratge que havia tingut.

En aquests 12 anys, el mapa polític català ha canviat radicalment i la societat catalana encara més, però alguns dels mals que ens afectaven es mantenen ben vius. El fraccionament i l’enfrontament al si del moviment, en els fronts polític i social, estan portant-nos cap al desprestigi i, per extensió, cap a una situació totalment contrària a la que hem viscut des del 2009 fins al 2017, en la que l’independentisme era vist com la proposta positiva, guanyadora, que ho arrossegava tot i permetia dibuixar un futur esperançador. L’estratègia de l’Estat espanyol no és aliena a aquest canvi, més aviat al contrari, però la seva reacció era més que previsible.

Tot plegat ens porta a fer un replantejament estratègic en profunditat. I no el pot fer només una part del moviment ni es pot fer de dalt a baix. Estem en una situació, en què l’hegemonia política necessària només es construirà des de l’hegemonia social i una i l’altra precisen de grans acords entre els principals actors en els dos camps. Les experiències viscudes des que el procés d’independència es va posar en marxa són el resultat d’experiències anteriors molt semblants i, probablement, formen part del nostre ADN col·lectiu. Les lliçons que en podem extreure les podem resumir en cinc punts:

1. Només hi ha unitat estratègica i un programa o full de ruta comú quan la pressió de baix a dalt, de la base a les cúpules de partits i entitats, és tan forta que ningú s’atreveix a anar a contracorrent.

2. Els acords per dalt només s’han produït com a fruit d’aquesta pressió i, en general, han estat acords de mínims que, en la pràctica, han rebaixat les propostes sorgides des de la base del moviment.

3. La repressió de l’Estat espanyol, la que hi ha hagut i la que vindrà, ha pres i prendrà formes molt diverses i només la mobilització permanent i la capacitat de resistència poden fer-hi front i convertir-la en una arma llancívola contra el repressor.

4. La independència nacional és una lluita per l’alliberament social i personal, que només es produirà si el conjunt de la ciutadania l’assumeix com l’única via possible per al seu progrés col·lectiu i personal.

5. Aquest procés d’alliberament és una autèntica revolució que té com a objectiu capgirar el poder establert i democratitzar-lo realment. Com a tal, necessita un moviment social organitzat del que en surtin tots els instruments necessaris per aconseguir la instauració de la República Catalana, la punta de llança dels canvis que s’han de produir a escala global.

Han passat quasi 12 anys des d’aquella Conferència que va fer d’aglutinador de tot el moviment independentista i de catalitzador per fer-hi confluir bona part del nacionalisme històric i del sobiranisme acabat de néixer com a tal. Malauradament, l’ANC ja no és aquella entitat capaç de pressionar de baix a dalt i canalitzar la força de la gent. Cal abandonar el triomfalisme que desprenen els comunicats de l’entitat i posar en marxa un procés d’autocrítica capaç d’arribar a les assembles de base, les que encara estan actives i les moltes que ja no ho estan. Potser el Pacte Nacional que l’ANC proposa sigui l’instrument per refer la mínima unitat d’acció amb Òmnium i altres organitzacions de la societat civil, però per donar el tret de sortida de la segona etapa del procés d’independència cal que aquest gran acord també abraci els partits i el Consell de la República. És per això que ara toca activar la fase decisiva de la segona Conferència Nacional per l’Estat propi, on la gent, la gent independentista, interpel·lem totes les organitzacions polítiques i socials del nostre país de dins i de fora, i tornem a marcar el camí a seguir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia