Carpetovetònic

Rompre Espanya! Cop d’estat! –el del general Franco, és clar–. Quaranta anys de dictadura; quaranta de democràcia. Rara, ella. Empat. Zero i tornar a començar. Catalunya: a l’exili! Per demanar una autonomia real, justa i veritable. Però, pel gran batraci verd! Què sap la dreta radical de tot això! Res. Fracàs absolut. Dreta radical, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut, que mai ha sabut governar Espanya. Només estratègia electoral. Els milionaris, més milionaris; els pobres, més pobres i marginats. A la nació catalana, milions de ciutadans ho denuncien units. Cada dia, malgrat les impugnacions del PP –intervencionisme retrògrad–, davant el TC espanyol. Recollida de signatures contra l’Estatut legal i llei orgànica, Aznar, Rajoy, Trillo, Sáenz de Santamaría, TC no renovat… Enrere, enrere i més enrere. Cap als anys seixanta del franquisme. Inestabilitat econòmica i social. Adolfo Suárez, president, unificador i menyspreador de l’immobilisme carpetovetònic.