Nomenclàtor

Amb el curiós propòsit d’eliminar els vincles amb el seu passat espanyol, un destacat polític filipí ha proposat canviar el nom del seu país i així trencar amb el seu origen. “Si volem ser veritablement independents hem de rebutjar els llaços del colonialisme i establir la nostra pròpia identitat nacional”, ha manifestat. Sembla que això de canviar noms ajuda molt a eliminar vincles i és l’especialitat dels polítics ociosos que, en comptes de procurar solucionar els veritables problemes de la societat que els paga el sou, prefereixen entretenir-se amb aquest divertit joc d’anar alterant els manuals de geografia –també els d’història– o la guia de carrers de la ciutat. Algun dia a algun il·luminat se li acudirà que això de dir Espanya d’Espanya és molt franquista i proposarà un referèndum –una altra afició sobrevinguda que no sempre és prou oportuna– perquè entre tots (i totes!) triïn un nom més adequat als temps actuals. Espero que a ningú se li acudeixi tornar a dir-ne Al-Andalus. Els mitjans catalans ja ho tenen resolt, Estat espanyol, inclús parlant de meteorologia, i encara que Portugal, Alemanya, Itàlia... també són estats i no se’ls anomena de cap altra manera que amb el nom propi del país.