Deixem-ho als professionals!
La diferència entre els qui s’ocupen professionalment de resoldre el problemes, i els dilettanti o amateurs és que els primers sí que ajuden. Amb la bona voluntat i les il·lusions no n’hi ha prou. En relació amb els atemptats de dijous a Catalunya, tothom té dret a difondre a les xarxes socials el que li peti, i a interessar-se pels seus amics o ser arrossegat per una desbocada curiositat.
Ara bé, els qui curen són metges, els qui ensenyen, docents; els qui controlen incendis, bombers... i qui persegueix els dolents, policies.
I els qui analitzen les informacions? Quins són els “professionals”? Ara, al segle XXI, són –encara!– periodistes. Ells i elles tenen el know how, contrasten els fets, ho redacten amb bona tècnica i segueixen –encara que no tots– un codi deontològic. Els qui aprofiten per fotre’s dels Mossos, o per voler tenir clics, són uns “mercenaris de la informació”, uns mals professionals.
Per aquesta raó, sé que existeix internet, però segueixo @mossos, @govern i @krls: em són fiables, i també els mitjans professionals, com @elpuntavui, entre d’altres.