El Tarradellas de Puig i Ferrater

Joan Fuster escrigué: “Potser el novel·lista català més important de la primera meitat del segle XX sigui Joan Puig i Ferrater”. El seu prestigi quedà establert amb la publicació de Camins de França (1934) que assoli un èxit sense precedents al nostre país. Amb l’adveniment de la República, l’autor va passar a compaginar la creació literària amb la dedicació a la política d’alta volada. Durant la dècada dels anys trenta fou diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya a les Corts espanyoles i, després, diputat al Parlament de Catalunya. Exiliat a França, escrigué –sempre en català– El pelegrí apassionat –12 volums– i el dietari Ressonàncies –memòries polítiques– en què a la pàgina 70 es llegeix: “Tarradellas és una cosa molt greu. Fred, dur, cruel, sense entranyes davant el sofriment moral, és un ésser deshumanitzat per la seva monstruosa ambició de puixança i de diner. A més de gelós, envejós, desconfiat. Menysprea tothom i no estima realment ningú. No mou un dit que no sigui per al seu interès personal. [...] Té tremp de dictador. La política, per a ell, és un negoci, negoci de diners i set de consideració i de prestigi personal. És un affairista (sic) genial d’una insaciable rapacitat”.

No totes les literatures poden gloriar-se de posseir un Puig i Ferrater, d’una qualitat literària i verisme històric que encara avui fa sotraguejar la consciencia del nostre poble...