Garrotades i desenganys

Amb el garrot i les lleis de les garrotades res tenen a fer els que ens volen anorrear en nom d’una democràcia, la democràcia dels neofranquistes que actualment governen Espanya igual com ho varen fer els seus avantpassats. El que no s’entén és com Europa, encegada pel seu propi orgull de ser el que no és, l’Europa dels pobles, no veu o no vol veure el que passa a Catalunya. Le petit Napoléon, Macron, no vol despertar nacionalismes adormits, motiu pel qual tot el que faci M. Rajoy contra el nacionalisme català li ve com l’anell al dit. La Merkel evitar la fallida d’Espanya per salvar la banca Alemanya, i així tot. Només els estats que no tenen deute espanyol i relacions de diplomàcia consentida per formar part de la mateixa UE, callen i esperen el moment de definir compromisos de lleialtat. Què podem esperar d’aquesta Europa els catalans? Amb franquesa, res, només silencis i desenganys. En canvi l’EFTA ens acolliria amb els braços oberts i amb un mercat obert al món. Els anglesos, diguin el que diguin, tenen més d’europeus que els continentals. La mar obre camins de llibertat; les muntanyes i els rius, fronteres. La nostra llibertat, la dels catalans a redós de la mar ens sentim lliures, aquest és el nostre horitzó, la llibertat fora fronteres.