Arco i el PSOE

La portaveu del grup parlamentari socialista al Congrés ha mostrat conformitat amb la censura perpetrada a Arco dient que despenjar uns quadres de crítica jurídica i política contribuïa, literalment, a “rebaixar la tensió”. Tot i que fa tres anys que vaig plegar del meu partit, el PSC –on havia entrat quaranta anys enrere, a l’aleshores Convergència Socialista de Catalunya de Joan Reventós–, avui, pensant en els meus catorze anys d’activitat política com a membre del grup parlamentari socialista, em sento moralment autoritzat i fins i tot obligat a demanar públicament a la senyora Margarita Robles que plegui del seu càrrec de portaveu del que havia estat el meu grup. I és que, després de sentir-li la vergonyosa expressió de conformitat amb aquella increïble censura, no solament no m’ha “rebaixat la tensió” sinó que me l’ha apujada fins a la indignació política: una expressió artística que critica l’abús jurídic i el lògic i agre tensionament polític d’uns empresonaments dits provisionals havia de ser plenament respectada en nom del dret constitucional, que ella, com a magistrada, hauria de defensar més que ningú. I no cal dir com a portaveu parlamentària d’una força d’esquerres: estic segur que a molts socialistes de cor –no vull opinar ara pels de carnet, però que hi pensi ella– ens rebaixaria la tensió que plegués immediatament; i milloraria com a ciutadana d’esquerres si ho feia demanant perdó. La tensió es rebaixa de moltes altres i més democràtiques maneres.