L’altra cara del Temps de Flors

Viure al Barri Vell és un calvari per a aquells éssers insignificants que intentem anar fent malgrat les tanques que ens barren el pas i les mirades de reprovació cada vegada que volem sortir de casa. Per no parlar dels comentaris impertinents d’una agent disposada a no deixar-me entrar al meu garatge. Em pregunto si els afortunats veïns (jo encara no m’he refet de l’experiència quasi mística d’estar embarassada de vuit mesos i mig i no poder sortir de casa –literalment– perquè s’estava rodant Joc de trons) rebem algun descompte per compensar el greuge comparatiu que patim respecte a altres ciutadans. Caldria plantejar-se on es vol anar a parar amb aquest muntatge grotesc i tan acolorit (això sí!) i mimar una mica més els residents que, com les floretes, també necessitem una mica d’atenció.