No tot és fruit de la casualitat

Carles Puigdemont-Quim Torra. No tot és fruit de la casualitat Aquests darrers dies hem presenciat el nomenament del 131è president de la Generalitat. Si fem cas dels mitjans de comunicació pel que fa a la investidura i el seu discurs, ens hi podem fer mal. Segons d’on bufa el vent, ho podem veure tot clar o tot fosc. Malgrat tot això, fent cas de la saviesa dels antics res no té a veure amb les casualitats ja que tot és fruit d’un treball. Puigdemont i Torra són de la comarca de la Selva. Varen néixer el desembre de 1962, any de la gran nevada. L’any 2011, Torra entra al Consell de l’ANC; Puigdemont, el mateix any guanya l’alcaldia de Girona. Dins seu es fa palès un pòsit religiós, catòlic. El número 6 hi és present sovint i més enguany que en faran 56. La literatura està present en cada instant. Cap dels dos no va ser la primera opció per presidir el govern. Ambdós són fills de famílies nombroses. I així podríem continuar Per acabar deixeu-me que us citi el poeta grec Konstandinos P. Kavafis, que va néixer a Alexandria (Egipte): “Els homes coneixen el present. / L’esdevenidor el coneixen els déus, / únics i absoluts posseïdors de totes les llums. / Del futur, els savis en perceben / allò que s’apropa...”