Els estudiants de música

Vivim en un país on estudiar música seriosament suposa un esforç sobrehumà, especialment per als estudiants de batxillerat. Al llarg de l’ESO l’alumnat té dret a convalidar entre tres i cinc hores d’optatives i això deu tranquil·litzar la consciència dels qui dissenyen aquests plans d’estudis sense cap ni peus amb 13 assignatures diferents alhora en un curs; a batxillerat es pot convalidar una matèria... Algú es pensa que alliberar 4 hores d’una assignatura de batxillerat és equivalent a 9 o 10 hores de conservatori més les hores d’estudi que requereix un instrument –o dos– i la dedicació a les pràctiques d’harmonia o llenguatge musical? Aquests adolescents surten de casa a les vuit i tornen de l’institut a les tres tocades; dinen i a les 4 ja són al conservatori fins a les 8 o a les 9. Enmig dels exàmens finals i de la selectivitat se’ls encavallen exàmens al conservatori i, si volen dedicar-se a la música, proves d’accés a l’ESMUC o a d’altres centres superiors...

Em pregunto si cal tant d’estrès i no es podria arribar a la solució tan altament reclamada: centres amb estudis simultanis de música i secundària. Però no interessa: el benefici econòmic és nul. Això sí, després tots ens beneficiarem de la música que serà interpretada per tots aquests monstres supervivents al sistema... Sí, diguem-ho clar, els estudiants de música no són herois: són superherois.