Refugiats

O asilats, o migrants (ara els han tret la e), no sé pas ben bé què són ni com anomenar-los. El que sí que sé és que són persones amb uns drames i uns patiments al darrere que aquí no podem ni imaginar-nos. Els hem de salvar? Sens dubte! Els hem d’acollir? I tant! Algú es pensa que fan aquests terribles viatges per plaer o caprici?, jo no! Dit això, estic convençut que aquesta no és, ni de bon tros, la solució. La solució ha de ser que aquestes persones no es vegin empeses a prendre el camí de l’exili, que puguin guanyar-se la vida dignament als seus llocs d’origen, ajudant-los que les condicions de vida als seus respectius països puguin millorar prou perquè marxar ni els passi pel cap. Només pot ser ajudant-los allí i garantint que les ajudes arribin a les mans correctes i no es perdin pel camí. Com s’ha de fer? No ho sé pas, però amb la quantitat d’organismes estatals i supraestatals, ONG i altres, algú ho hauria de saber i tenir prou capacitat per implementar-ho. El que està clar és que només acollint gent, que ho hem de fer, no resoldrem el problema.