Molt desesperada

La senyora Arrimadas n’ha d’estar molt, de desesperada, per fer un numeret tan esperpèntic com el que va protagonitzar dissabte passat a Canet de Mar. O no és esperpèntic anar directament a provocar la gent, fotografiar-se al costat d’un energumen que portava un cartell amb el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras caricaturitzats com a Oliver&Hardy (ha perdut fins al darrer bri d’humanitat?), anar pels carrers discutint-se amb la gent que li parlava? Què pretenia, que algú s’escalfés més del normal i que l’insultés o la intentés agredir per tenir la fotografia que buscava? Més gasolina per tirar al foc que ella ha encès? Doncs li va sortir ben malament, perquè a part de la imatge d’una dona fora de si cridant desmanegada pels carrers, no en va treure res més, i el núvol de goril·les (amb perdó per als de debò) que l’envoltaven se’l podia haver estalviat, que aquí tenim molt seny. Senyora Arrimadas, a mi ja m’està bé que vostè mateixa es rebregui la pròpia imatge, però potser que es calmi una miqueta i cuidi més les formes, que això de dissabte passat va ser molt lleig.