Més temps per a la marató de Barcelona

A la marató de la Ciutat de Mèxic que es farà aquest mes han establert que el temps límit per acabar-la sigui de tres hores més del que donaven fins ara. En concret, serà de nou. No se n’amaguen: ho fan, diuen, per augmentar el nombre de participants. La mesura ha aixecat un debat arreu. També a casa nostra. Hi ha qui diu que, així, la marató es pot fer caminant, i això és devaluar-la. No hi estic d’acord. Enlloc està escrit que, forçosament, aquesta prova s’hagi de córrer en un temps determinat. Si que és cert que usualment es donen sis hores; també ho és que n’hi ha moltes en què el temps límit és major: a maratons tan reconegudes i multitudinàries com Nova York i Chicago en donen sis i mitja; a Tòquio, set, i a Londres, vuit. I als Estats Units, que d’això en saben un munt, a la meitat de les mil dues-centes maratons que fan donen més de sis hores; a moltes, vuit; en algunes, molt més, i en bastantes no hi ha temps límit. A propòsit, tenint en compte que a la de Barcelona d’enguany ha baixat molt el nombre de participants respecte dels últims anys, crec que seria una excel·lent mesura que s’ampliessin les sis hores actuals.