El 17 d’agost

Per lògica i coherència el dia 17 d’agost la capçalera de la manifestació hauria d’estar encapçalada pels familiars de les víctimes, pel major Trapero, els Mossos d’Esquadra, la Policia Municipal i els serveis d’urgències, els principals protagonistes d’aquell atemptat que tant ens va colpir. Les altres fileres, per als polítics i tots aquells ciutadans que es vulguin adherir a aquest clam en contra del terrorisme. Sincerament crec que es tracta d’una manifestació de rebuig a un atac a la democràcia perpetrat per ideologies contràries al dret i a les llibertats amb víctimes innocents que sols volien gaudir d’unes vacances.

El rei dels espanyols, Don Felipe de Borbón, com a ciutadà té tots els drets a manifestar-se, no com a rei, per les ofensives paraules del seu discurs del dia 3 d’octubre passat, que segurament no va escriure però que en va ser solidari des del moment que el va llegir. Per dignitat institucional hauria de disculpar-se i demanar perdó; les seves paraules traspuaven odi i venjança, l’odi i la venjança d’un 155 que es va materialitzar dies després per un Senat que no ens representa. Les forces de seguretat de l’Estat i el CNI haurien d’assumir també responsabilitats per culpa d’un silenci flagrant que, si és veritat, en qualsevol país estarien imputats per les seves relacions amb l’imam de Ripoll, el cap dels terroristes que van atemptar a Barcelona i Cambrils.