Hi ha ciclistes i ciclistes

Segons la meva experiència, hi ha dos tipus de ciclistes: les persones meravelloses i els incívics perillosos. Els primers converteixen els seus desplaçaments, per més obligats que siguin, en activitats lúdiques, respectuoses amb el medi ambient, fan exercici físic, gaudeixen de les bondats de la ciutat, i tot això ho fan respectant els seus conciutadans. Els segons pensen que tot Girona és un velòdrom que els pertany per al seu ús exclusiu, posant contínuament en perill la seguretat de tots aquells que anem a peu, incloent-hi nens, gent gran, discapacitats... No pretenc ser exhaustiu, ja que hi ha molts punts on passa això –tota la ciutat n’és plena–, però citaré un lloc concret: el carrer de la Força. Aquí, els dies laborables, a partir de quan es fa fosc, hi ha ciclistes que es dediquen a baixar contra direcció, a tota velocitat, sense tocar frens, amb la confiança que els altres ja s’apartaran i contestant amb una pèssima educació o inexistent educació –sense aturar-se ni disminuir la velocitat, és clar– a qualsevol que intenti advertir-los del greu perill que suposa el seu comportament.

Per tot això vull felicitar i enviar una forta abraçada als ciclistes del primer grup, perquè s’ho mereixen. Pel que fa als del segon, espero que les nostres autoritats municipals posin fi definitivament a aquesta situació, ja que caminar a peu per Girona s’està tornant a convertir en una activitat de risc.