El dret dels pares a l’educació dels seus fills

El dret preferent dels pares a l’educació dels seus fills no depèn del fet que estigui reconegut o no en una norma positiva, ni és una concessió dels poders públics. És un dret primari de la persona. No obstant això, està inclòs, com se sap, en la Declaració de Drets Humans. Els pares són els primers i principals educadors dels seus fills.

En les democràcies se sol reconèixer aquest dret dels pares, però mai en els totalitarismes. Per exemple, on impera el socialisme comunista, és l’Estat, i no els pares, qui controla els nens (sense educar); des del seu naixement han de ser lliurats a institucions públiques, on seran adoctrinats en la ideologia partidista dominant.

Així, ens preguntem: quina ha de ser la funció educativa de l’Estat?

Atès que no posseeix la titularitat del dret a educar, li correspon solament ajudar la iniciativa privada amb caràcter subsidiari. Únicament en el cas que la família no compleixi la seva tasca educativa, pot intervenir l’Estat suplint el que els pares no fan.