Les notícies aquí i allà

Per assumptes propis he estat darrerament uns dies a Madrid i vinc esgarrifat del que allà diuen i pensen de Catalunya. Amb la premsa d’allí, i escoltant als seus polítics bestieses com les que van dir el PP i Cs en la recent campanya andalusa, tenen una idea de Catalunya totalment irreal. Imatges de l’1-O rebent amb els braços enlaire els cossos policials, són per a ells una actitud greu amenaçant d’agredir-los, i, a més, convençuts que les imatges brutals que es van veure són clares manipulacions i tergiversacions de la realitat. Les notícies que no s’ajusten al que és cert no es poden portar als tribunals? Haver participat jo amb fills i nets en la manifestació de la Diada, per a ells és una gran irresponsabilitat, exposant-los a un greu perill de prendre mal. Això és la conseqüència de la manca de contrast de la informació. Tan aviat sortim de Catalunya perdem les nostres emissores de ràdio, mentre que d’altres de molt espanyoles no es perden mai. Amb motiu d’un congrés a Alacant, a l’hotel podia sintonitzar totes les televisions europees, Al Qaeda, o la televisió russa en francès, però ni TV3 ni la televisió basca ni cap altra que no fos espanyola i centralista. El TC no hi té res a dir, aquí? No diu la Constitució que tots som iguals?... A Valladolid, a León..., no es troba enlloc cap diari dels que s’editen a Catalunya. També ho troben normal?

Apaguem el llum i marxem?