Marchena, el Maquiavel

Mai m’hauria imaginat el que en aquests moments estem vivint, la maldat extrema i les males arts que en el seu temps ja descrivia amb tant d’encert Maquiavel sobre la justícia. El jutge Marchena d’advocat en pot saber tant com de manipulador de la veritat, ens ho està demostrant dia a dia, sessió rere sessió, en el judici del procés que ell presideix a la sala tercera del Tribunal Suprem. Maquiavel retrata Marchena amb una pulcritud extrema, com si el temps s’hagués aturat no farà ni cinc segles. No crec en la reencarnació però veient l’impensable, el que no és creïble, els dubtes hi són. Marchena sap que els guàrdies civils, la policia nacional, els seus comandaments i els polítics del Partit Popular com a testimonis han mentit i perjurat, les imatges que no deixa passar ho testifiquen fil per randa. Aquest és el motiu, el que volen prèvia manipulació política fer passar com a veritats. La sentencia està més que cantada, redactada i signada, només li manca posar-hi una data. Aquí rau la incògnita, perquè fora d’aquest petit interrogant, per a l’Estat, com deia Maquiavel, la veritat no compta si no t’aferma en el poder. La política no res té a veure amb la moral i la justícia, fuig de la veritat per reafirmar-se, repeteixo, en el poder. Conclusió: no hi ha més perversió en l’Espanya actual que ser jutge o tirà, i Marchena ho sap perquè és un més del clan del maquiavel·lisme més pur i dur. Cinc segles ho testifiquen.