Difícil de creure

No s’entén com els policies nacionals i guàrdies civils que declaren en el judici puguin dir que van passar por, que van veure mirades d’odi, i que tot això els ha afectat emocionalment. Com pot ser que homes preparats, de 80 quilos o més, de 25 a 35 anys, vestits militarment com si anessin a la guerra amb casc, botes, porres, fusells de pilotes de goma i escuts, proteccions de tot tipus al cos, braços, colzes, espatlles, etcètera, puguin manifestar-se d’aquesta manera? No s’entén.

Alguns vàrem fer la mili als Regulars o a la Legió al nord d’Àfrica, i allí ens pegaven si no fèiem bé les coses. Per tant, havíem de fer molt bé la instrucció –que era físicament molt dura–, disparar realment amb fusells i metralletes, llançar granades i morters de 120 mm, etcètera. Mai vam tenir por, només havíem d’espavilar-nos per sortir ben parats d’aquells 17 mesos de servei, no d’un dia o dos com aquests agents.

De veritat que encara no s’han vist a ells mateixos o no han vist els seus companys en els centenars de vídeos existents, que qualsevol pot consultar a la xarxa, pegant a la gent de qualsevol sexe i edat? Com poden dir el que diuen? Potser per això el jutge Marchena impedeix el visionat dels diferents vídeos aportats per les defenses. Diu que ja els miraran després... Segur?