Espanya, no ho sé; els tribunals, segur

Força gent que vesteix toga a l’Estat espanyol no són lliures ni independents: els fan ser, o han arribat a on són, justament, perquè garanteixen el seu “anticatalanisme”. Els passa com a polítics de certs partits que –sent d’aquí i volent ser escollits aquí– mai han pres decisions que ens ajudin en economia, cultura o tantes altres coses. Són els que més han perjudicat la nostra societat i el nostre benestar col·lectiu: el PP i Cs d’aquí.

És trist: és un fet.

Potser vostè no està d’acord amb l’afirmació inicial, però –si ens atenem als fets– cal admetre-la.

Comprovem com s’expressen en l’ús de la venjança, en cercar aleatòriament caps de turc, en la imposició de multes i fiances inhumanes, en l’ús sistemàtic de la presó intimidatòria, en la burla i el sarcasme.

El tardofranquisme és ara neofranquisme: siguem-ne conscients. A Catalunya, com a d’altres llocs, som gent de pau, ciutadans responsables, persones assenyades i treballadores, però estem sota l’odi venjatiu d’alguns. I qui són aquesta gent? Els poderosos i intocables d’una societat judicial, policial i econòmica anèmica de democràcia i de llibertats.

No sé si Espanya segueix robant-nos –no tinc pas dades sobre que hagi canviat o que contradiguin els números–, però sí sé que els acusadors –togats d’all nivell, gent a sou dels Tribunals d’Estat– actuen com a encalçadors.

Una llàstima per les persones amb ètica i sentit i valors cívics.