Eutanàsia masclista?

Fa aproximadament dos anys, em va indignar la notícia en què es qualificava i tractava com a “violència masclista” la mort d’una dona a mans del marit i el posterior suïcidi d’aquest. S’acostaven o superaven tots dos els 80 anys. Segurament estaven tips de viure. Vaig exposar que el més correcte en aquests casos seria tractar-ho de diferent manera. Normalment són casos límit, amb càncer un, demència l’altre, o malalties terminals que els porten a la dramàtica decisió de posar fi a la seva vida, però en cap cas s’haurien d’incloure aquests casos com a violència de gènere o masclista, ja que això ho considero una manipulació.

Ara la meva indignació i perplexitat, i estic segur que de la gran majoria de la societat, ha arribat al límit, en saber la notícia que el cas d’Ángel Hernández ha passat a un jutjat de violència de gènere. ¿Com és possible que un home que ha cuidat durant anys la seva dona i ha accedit a la seva voluntat d’ajudar-la a morir dignament, passi tan sols un minut a ser considerat un criminal masclista?

Espero que el mateix clam que hi ha per assolir una llei de l’eutanàsia, aconsegueixi també corregir l’aplicació, a vegades abusiva, d’una llei que, encara que necessària, no s’interpreta de forma correcta en alguns casos.