El lector escriu

El pèl de Leonardo

La notícia ha fet la volta al món: “S’ha trobat un pèl de Leonardo” –de fet, un manyoc de cabells–, i ha estat mostrat per primera vegada en una roda de premsa a Vinci (Itàlia), el poble on Leonardo va néixer el 15 d’abril del 1452, per tal de commemorar la seva mort, esdevinguda el 2 de maig del 1519 al castell d’Amboise (França), on visqué els seus darrers anys protegit pel rei Francesc I. El que és considerat el geni universal del Renaixement fou alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. En el seu llibre El tractat de la pintura (Libro di Pittura), que és reeditat arreu del món, s’hi recullen –descrites amb brevetat i concisió– les seves agudes observacions i consells que –generació rere generació– han obert els ulls a tots aquells que han volgut professionalitzar-se en el camp de les arts plàstiques. Evidentment –no podia ser altrament, ai!– l’observació de Leonardo que entre les taques d’humitat de les parets s’hi poden entreveure figures humanes i d’animals, és menystinguda –“superada”– pels grafistes abstractes, que es desviuen per esborrar d’entre els seus gargots i esoterismes abstractes qualsevol element susceptible de ser interpretat com a figuratiu. És per això que Josep Pla, tot observant els alts i baixos del món de la cultura, citava les paraules de Montaigne: “La vie est ondoyante...

París



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia