Qui sembra vents cull tempestats

Com és natural, si escampes l’odi et pots trobar de ser odiat. Aquest símil dels despropòsits arriba a deixar petjada en els que ho practiquen, i com a resultat reben el menyspreu dels insultats. Durant la campanya electoral, Catalunya s’ha sentit insultada pels pregoners de l’espanyolitat, donant la imatge de la contrarietat del que persegueixen, ja que han generat la davallada a les urnes dels seus respectius partits. No es pot demanar responsabilitats, quan tu mateix estàs promovent unes propostes fora de context, políticament parlant. Afluixin la seva dialèctica i aprenguin a respectar.

Aquests raonaments, propis d’un desenllaç anunciat, haurien de ser el preludi d’un canvi de perfil, i d’interpretació, de cara als responsables electorals. Atès que la majoria dels votants han començat a comprendre les martingales manipuladores dels poders fàctics. Aquests són els únics responsables de la desconsideració que rebem els catalans: perquè som l’exemple del respecte, com també del civisme, que haurien de prevaldre a tots els pobles de l’anomenada Espanya. I sortir de l’adoctrinament a què se’ls sotmet amb la consigna de l’A por ellos!, amb què cauen al foc de la provocació com a piròmans polítics dretans, amb paraules insultants i d’efectes incendiaris.