Diglòssia

Malgrat tots els esforços del mestre Pompeu Fabra per modernitzar la llengua catalana i situar-la al nivell de les llengües europees, ens trobem encara davant d’una diglòssia col·lectiva que a nosaltres ja ens està bé, però que no seria acceptada en altres llengües com el francès, l’anglès, l’alemany o l’italià. Han absolt en Sandro Rosell. Tots els mitjans de comunicació comenten la notícia i diuen el cognom amb essa sorda, com els castellans. Rosell deriva de rosa (sonora) i Rossell de rossa (sorda). En canvi, tot aquest personal que diu Rosell en castellà, té tendència a sonoritzar les esses sordes perquè els sona més català i diuen: “comisió”, “dimisió”, “presió”, etc., en comptes de comissió, dimissió, pressió, etc. Potser que ens ho fem mirar.