Un judici molt popular

Potser el Sr. Xirgo ho diria millor, però jo tiro pel dret; no crec que em jutgin per una veritat com un temple, encara que mai no se sap.

Només vull dir que, per fer el titella en nom d’altres, no cal ser jutge. El nom diu el que és, però si no es fa la feina com mana la llei, no crec que es mereixin un títol que és d’una gran responsabilitat.

Jo no puc entendre com un judici ha de durar tant de temps. Ja sé que hi ha molta gent, però no hi ha res que s’aguanti per enlloc.

Si no fas cas dels testimonis, no sé de què serveix un judici! No ha pensat el jutge Llarena a posar-los de cara a la paret com si fossin en un parvulari?

El seu Tribunal no fa justícia, Sr. Llarena. Si no fos tan important que tanta gent bona sigui fora de la presó, li diria que sembla una novel·la de milers de capítols, d’aquelles que fins i tot deixes de veure per cansament. Perquè cregui que hi ha un bon argument, hi ha dolents que haurien de ser bons i bons a qui creuen molt i molt dolents. Sincerament, crec que li haurien de donar un Oscar i ja es podria retirar del tot. Hauria acabat els arguments.

Li dic jutge Marchena per la seva carrera, però no li sabria dir senyor, perquè, segons una dita popular a la nostra terra, de senyor i de porc se n’ha de venir de mena.

És una dita que no té res a veure, com moltes coses que fem o diem els catalans, que són molt entenedores sense ofendre a ningú.

Li podria explicar moltes coses, bones i dolentes, però no en tinc ganes. Si m’ho permet, sa senyoria, ho deixem per avui.