Les vergonyes de Girona

Com a veí de Vistalegre em sento afortunat del meu barri i la seva gent, i agraït de tenir la zona verda del riu com a espai per esplaiar-me i on poder desconnectar i divagar tan a prop de casa. Sí és ben cert que no em deixa de sorprendre que sigui un espai tan poc aprofitat per part de l’administració i poc respectat per la gent que en fa ús. Em captiva com joves i no tan joves pinten les parets del riu amb tan poca gràcia artística, com s’hi deixen, abandonades a la seva sort, totes les deixalles després de les reunions socials, vermuts esporàdics o cervesetes de mitja tarda, sent un focus de llaunes, ampolles, paquets de tabac, compreses i tantes d’altres; com poca gent es responsabilitza de les de les seves mascotes en llur fertilitzar de la gespa o d’una sabata desprevinguda. El primer cop que vaig trepitjar el call i tot l’emmurallat de la ciutat em va captivar la seva netedat i pulcritud. I no puc deixar de preguntar-me per què aquest nivell de limpidesa no és extrapolable a la resta de la ciutat. Més que una reflexió voldria que això fos una crida al respecte i a la responsabilitat de cadascú i responsabilitat per part de l’administració perquè formi part de la identitat i idiosincràsia de la ciutat. No és més que la divisió entre barris el que crea aquesta falta de respecte vers els espais comuns, i me’n faig càrrec que al poder establert ja li interessa. Tot i així és deure de l’administració pública sense suposats interessos privats o partidistes, lluitar per eliminar-les. Només així podrem crear una Girona per a la ciutadania i no una Girona venuda als interessos economicofamiliars i empresarials. Cal l’establiment d’una nova administració decidida i dedicada a la creació d’una Girona per a les gironines, persones capaces d’anteposar l’enriquiment col·lectiu al personal i valentes per lluitar contra l’abús de poder a qualsevol grau. Al cap i a la fi Girona no acaba a la pujada de les Pedreres i és més que un call i un Barri Vell recuperats i mantinguts per diners publicoprivats; no només som Festival Strenes ni Temps de Flors, Girona som també els 340 dies restants de l’any.