Per a una nova política d’habitatge

L’habitatge ha estat un dels principals temes de campanya de les eleccions municipals a Girona. La dificultat d’accés a un habitatge digne fomenta la desigualtat socioeconòmica entre barris, segregant la població per nivell de renda i expulsant grups vulnerables del centre de la ciutat. L’augment del preu del lloguer perjudica especialment els joves, que es veuen abocats a allargar la convivència amb els pares o a compartir pis, fet que té importants implicacions en termes d’inserció laboral i natalitat.

El pròxim govern municipal hauria d’abordar la qüestió de l’habitatge en dos àmbits. Primer, un pla de xoc a curt termini que posi en marxa algunes iniciatives que ja són viables. I, segon, un pla a mitjà i llarg termini que impliqui una revisió i ampliació dels instruments municipals (pla local d’habitatge, pla general d’ordenació urbana) en el sentit de generar noves oportunitats per promoure habitatge assequible.

En els pròxims quatre anys l’Ajuntament hauria d’activar l’empresa municipal Vivendes de Girona SAU per promoure habitatge de protecció oficial de lloguer als solars municipals destinats a aquest règim d’habitatge, la majoria dels quals al Pla de Domeny. L’Ajuntament també podria preveure models de col·laboració publicocomunitària o amb el tercer sector per promoure habitatge en règim cooperatiu o de lloguer social, mitjançant concursos públics per transferir temporalment el dret de superfície dels solars, mantenint sempre la titularitat pública del sòl. A curt termini, l’Ajuntament també hauria de reforçar el programa de la Borsa de Lloguer millorant els incentius per atraure habitatges buits, si bé no podem esperar obtenir gaires habitatges per aquesta via, ja que el percentatge d’habitatge buit al municipi és molt reduït (dades de la UMAT).

Finalment, l’Ajuntament hauria d’obrir el debat tècnic i polític per generar noves oportunitats d’habitatge assequible a mitjà i llarg termini. La realitat urbana de Girona ens imposa que aquesta reflexió sigui d’abast metropolità i que prevegi que es destini un percentatge d’habitatge assequible a totes les noves promocions i grans rehabilitacions, també en sòl urbà consolidat de titularitat privada (com ja s’ha fet a Barcelona). Aquesta i altres mesures ens haurien de permetre generar habitatge assequible dins de la trama urbana existent, fomentant d’aquesta manera la mixtura social a tots els barris.