Opinió

Difamació

Acabada la Guerra Civil s’obrí la veda a les espúries acusacions contra els desafectes al règim feixista. Companys de feina, veïns, botiguers, falangistes, alcaldes..., reconduïren amb la difamació la seva immoralitat, maldat, perversió..., i per treure’n alguna mena de benefici. Molts assenyalats ho varen pagar amb la mort, tortura, presó, exili... Amb la presó, l’exili, multes milionàries... ho estan pagant els qui han gosat aplicar la democràcia per sobre la llei, acusant honrades persones públiques com una organització criminal qualsevol.

Durant el franquisme, des de molts àmbits, es va bregar per aconseguir la democràcia (sense qualificatius) per sobre de la legalitat vigent. Actualment hi ha un cert paral·lelisme: gent immoral, mitjans de desinformació, bòfia, ultres... t’aboquen merda, t’apallissen, et tiren trets..., perquè són incapaços d’acceptar la llibertat sense matisos. La difamació és l’arma llancívola del covard, del fanàtic, del gelós, de l’infeliç, del mediocre, del miserable... que sap que psíquicament farà molt de mal; més que una puntada a les parts. Ara bé, per arma contundent, la que va acompanyada de les clavegueres de la policia política i d’instructors amb ideologia patriòtica. Si cal, Ñ està per sobre de l’ONU i de qui calgui.

Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.