10.000 catalans a Estrasburg per protestar davant del Parlament Europeu

El 2 de juliol es va inaugurar el nou Parlament Europeu. Amb l’atenció centrada en l’elecció de càrrecs, la UE va voler passar per alt que faltaven tres eurodiputats catalans a l’hemicicle. Això suposa la vulneració dels drets polítics de dos milions de ciutadans catalans, espanyols i d’altres països que van votar per Carles Puigdemont i Toni Comín (exiliats a Bèlgica perquè a Espanya serien jutjats venjativament) i Oriol Junqueras (empresonat preventivament des de fa gairebé dos anys i amb una futura sentència que es preveu molt dura). Espanya els acusa de rebel·lió per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació i haver declarat la independència de Catalunya, sense arribar a aplicar-la, per comminar Espanya a negociar sobre un conflicte que ignora sistemàticament. I ara, Espanya, en el seu combat antidemocràtic contra aquest projecte legítim i no violent, ha posat condicions impossibles per als electes exiliats i empresonat, i en conseqüència els vol esborrar del mapa polític europeu. Si permetéssim això, permetríem que els estats poguessin invalidar els polítics que no desitgin per qualsevol motiu. Aquest intent de vulneració d’Espanya sobre dos milions de ciutadans europeus ha motivat que, en un dia laborable, 10.000 catalans hagin viatjat 1.200 km per fer la manifestació més gran que es recorda davant del Parlament Europeu. En la seva campanya de desinformació, la premsa espanyola gairebé no ha parlat de la manifestació o ha intentat desprestigiar-la. El Tribunal de Justícia de Luxemburg haurà d’emetre aviat un veredicte, que no pot ser altre que permetre que prenguin possessió del càrrec d’eurodiputats pel qual han estat elegits.