Caixers automàtics

Hi ha coses que em treuen de polleguera! Ahir vaig anar al Banc de Sabadell per fer un ingrés de 17€. A l’oficina no hi havia cap client, em varen dir que si ho feien manualment em cobrarien 5€ més, per tant, ho havia de fer pel caixer automàtic de fora l’oficina. Aquest caixer automàtic, pobre, fa anys que és fora de l’oficina aguantant les inclemències del temps i les solejades que quasi deixen imperceptible tot el que anuncien. Quan es posa a treballar es torna impacient i, si estàs massa estona posant els números que et demana, no respon perquè no llegeix la teva empremta quan li dius “d’acord” (el sol escalfa més que el dit) i encara et diu que tornis a començar. A la segona volta, li has de donar un cop per avançar, tot i així encara no li ha agradat gaire la teva actuació i torna a dir que tornis a començar. Quan demanes ajut al director del banc, et recomana que facis servir el mòbil per fer les gestions perquè es mostra més amable amb els clients que no pas la màquina, després de mitja hora de batallar el director es mostra comprensiu i demana a la persona del mostrador que ens faci la gestió sense haver d’afegir-hi els 5€, amb dos segons ens fa la gestió i encara hem d’aguantar l’esbroncada d’una clienta protestant perquè ens havíem colat, en comptes de fer-nos una ovació per haver superat tots els obstacles. Sembla que ara tots els bancs i caixes volen que gestionem els nostres diners, que tenen ells, d’una manera impersonal, per mitjà dels ordinadors que tenen fora de les oficines. Aquests ordinadors no estan adequats a les noves necessitats, primer els haurien d’actualitzar, fer-los “més amables”, fàcils de manipular, fàcils de llegir, que s’expliquin bé, eficaços i que els clients ens sentim ben atesos, o si no haurem de guardar els diners sota el rajol.