El lector escriu

Quants anys? Vuitanta, cent...?

Afortunadament, no sabem els anys que viurem. Des que naixem som candidats a morir. Ens fa por? Ens fa por morir? Des que naixem hem d’estar angoixats per l’única cosa segura que té la vida (que és la mort)? Oi que no?

La vida l’hem d’aprendre a viure marcant-nos objectius? Hem de lluitar per aconseguir-los? Cal fer-ho per desenvolupar les nostres potencialitats? Cal mentalitzar-nos perquè la nostra vida serveixi per ajudar els altres, a qui ho necessita? Podem aportar alegria allà on hi ha tristesa?

En resum, cal que tinguem una actitud vital i amb esperit de lluita, siguin quines siguin les circumstàncies, positives i/o adverses, que se’ns puguin presentar. Algú pot pensar que tot això és utòpic. Però cal que tinguem present que la nostra voluntat pot fer possible la utopia. La nostra voluntat i l’esforç per aconseguir-ho són els elements bàsics. Què ens pot ajudar a fer-ho possible? Menjar sense excessos. Fer regularment exercicis físics. Fer regularment exercicis intel·lectuals (exemple, jugar a escacs). Voluntat d’entendre els raonaments dels altres, per difícil que ens sigui. Voluntat d’ésser un element útil dins la societat. Dormir regularment un mínim de 7 hores. Sempre, però sobretot a partir dels 70 anys, aprendre noves habilitats manuals. Ser o no ser capaços de seguir aquestes pautes no depèn pas de les pautes, depèn de la nostra voluntat d’aconseguir-ho. La voluntat és la que condiciona i activa les potencialitats del nostre cervell.

Gelida (Alt Penedès)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia