Opinió

En homenatge a la Isabel-Clara Simó

Diumenge la vàrem veure, asseguda al “Divan” de la Sílvia Cóppulo, i ens va emocionar quan, amb una veu un xic enforfollada, va reconèixer que està malalta, dient: “Estic fumuda, però he decidit plantar cara a la malaltia.” Quina mostra d’enteresa i valentia. Ens va semblar molt bé que no esmentés el mal que l’afecta, és la seva decisió, és una cosa molt íntima. L’important és aquesta seva mostra de voluntat, de tirar endavant. Encara vol escriure uns quants llibres més, donant un vertader exemple de com cal saber acceptar aquests mals tràngols que, a vegades, ens pot portar la vida. En aquest punt, com a consell, també va dir: “Cal cercar allò que ens emociona i ens fa pensar.” Com a mitjà per oblidar allò que ens passa i evitar, fins on es pugui, el patiment. Certament és un generós exemple, el que va donar-nos aquesta notable escriptora, amb la seva mostra d’enteresa. Talment com li va dir la Sílvia, els seus ulls confirmaven les seves paraules, omplint d’emoció la seva cara. Ens agradaria que els projectes que té, els pugui veure realitzats. Tot i que admet que és conscient que el mal l’acabarà vencent, desitgem que, talment com ella va dir, li pugui plantar la millor cara. Endavant, Isabel, i moltes gràcies! Així com també, agrair a la Sílvia Cóppulo el tacte i la sensibilitat que va posar en la seva entrevista. És el nostre parer.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.